RUTA I ASCENSIÓ
MONT PERDUT (VALL D'ORDESA)
Abans que res vull donar les gràcies al company Xavier que molt amablement va fer i em va cedir aquestes fotografies per poder usar en aquest bloc les quals va fer durant aquesta ruta i ascensió al Mont Perdut on jo no vaig poder anar-hi.- Dificultat: Mitja-Alta
- Desnivell: 1100 m aproximadament.
- Durada: 7-8 h aprox.
- Observacions: Nivell alt d'exigència física, per poder fer aquesta ruta-ascensió
Sortirem de la població de Nerin, cal matinar ja que ho farem a les 07:00 h del matí. Cal que tingueu en compte que s'ha de reservar plaça a l'autobús, mireu enllaç web.http://www.lospirineos.info/miradoresdeordesa/inicio.htm
Aquest és l'idret on ens deixarà l'autobús, des d'aquí iniciem la ruta. La senda ens durà direcció refugi de Góriz.
Estem a força alçada uns 2200m, la cual cosa ens permet captar imatges com aquesta, on s'aprecien les sendes d'acces a Ordesa i més amunt la de "La Senda de los Cazadores " i la vall d'Ordesa al fons.
Aquesta zona de pradera s'anomena "Cuello Gordo", on ja despunta la claror del dia i des d'on podrem contemplar les siluetes de les carenes montanyoses a l'horitzó.
Al fons a baix es pot apreciar la cascada "Cola de Caballo" i marcada una part de la ruta que des d'aquesta part final del circ d'Ordesa va fins el refugi de Góriz.
El zoom de la càmera ens pot permetre captar la cascada com si estés relativament a prop, però en realitat queda força avall.
Aquesta imatge ens serveix per apreciar des d'on venim i la zona per on hem avançat fins arribar a aquest indret des d'on tenim aquesta preciosa vista de gran part del circ d'Ordesa a baix.
Ens anem apropan al refugi i tot miran amunt es pot apreciar com es comencen a obrir núvols per la zona del cilindre.
Esvelta, majestuosa, és com si ens volés donar la benvinguda a aquest paratge, tot ensenyant-nos la seva silueta i forma capriciosa, és la Torre de Góriz.
Després d'11/2 h de camí aproximadament, arribada al refugi de Góriz, http://www.goriz.es/ on poder descansar, menjar o beure, si tenim agun problema físic ens poden ajudar, demanar informació, etc.
Després de l'aturada al refugi contiua la ruta i és per la seva dreta per on comença ara la verdadera zona de
pujada que ens ha de dur fins al cim de Mont Perdut, aquest indret que a 1 h aproximadament del refugi.
No hi ha dubte que estem en una zona dels pirineus on entre d'altres coses podem gaudir d'imatges com aquestes on a banda de la forma els colors donen una personalitat diferent a cada muntanya.
Unes 2 h després trobem i passem per aquest indret, una zona on hi podem apreciar aquestes grans masses calcaríes considerades les més altes d'Europa.
Ja som a l'Ibon Helado, a dalt podem apreciar el coll pel qual accedeixen els que fan l'acensió des de la zona de Pineta tot passant pel Ibon de Marboré i glaciar nord del perdut.
El glaciar sud del perdut no suposa cap dificultat en aquesta epoca, en vermell podem apreciar la zona de pujada i en verd la de baixada. A la dreta es pot intuir l'anomenada "Escupidera" una zona perillosa quan està nevada.
Aquesta ja és la part final d'ascens probablement la més dura, amb un fort pendent i amb molta pedra suelta que dificulta la marxa i fa que avançar sigui feixuc, al fons gaudim però de la vista de l'Ibon Helado i el Cilindre.
I després d'unes 3 h des de el refugi, fem cim i això ens permet gaudir de vistes i imatges com aquesta, on podem apreciar en primer terme l'Ibon Marboré, a sobre d'aquest el refugi i bretxa de Tucarroya i al fons ja en territori francès el Lac Gloriettes situat al Circ d'Estaubé.
No hi ha dubte que ha merescut la pena l'esforç i treball per arribar fins aquí dalt. Felicitats!!! Xavier ja ets al cim.

















Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada